Me estreno como columnista en el ARA

Hace unas semanas me llamaron del Diari ARA y me pidieron que escribiera una columna quincenal sobre temas asiáticos. Acepté encantado.

Mi primera columna, publicada hoy, la dedico al cambio climático en Asia. Aquí tenéis un fragmento:

(…) En cert sentit, Àsia no està esperant el canvi climàtic, sinó que ja està vivint en ell. A Occident, que per geografia té un clima moderat, els esforços en relació amb l’emergència climàtica es dediquen a la mitigació, és a dir, a intentar reduir al màxim l’augment global de temperatures. L’exemple més clar de mitigació és la transició verda que molts països europeus estan tirant endavant. A Àsia la història és diferent: no només ha d’invertir en mitigació, sinó també en adaptació, és a dir, en tecnologies o infraestructures que facin la vida suportable i possible sota les condicions de canvi climàtic que molts països asiàtics ja estan patint.

L’històric president de Singapur Lee Kuan Yew deia que l’invent que més havia revolucionat l’economia singapuresa va ser l’aire condicionat. Situada a una zona tropical de calors extremes, aquesta tecnologia de refredament de l’aire va fer possible que a Singapur també s’hi pogués treballar durant les hores més dures de calor. L’aire condicionat és símbol de la paradoxa de la tragèdia climàtica: la tecnologia que fa possible viure sota el canvi climàtic contribueix a generar-ne més. Però hi ha altres opcions. Els països que veuen de manera més urgent que seran afectats pel canvi climàtic ja han començat a fer preparatius per adaptar-s’hi. A Singapur volen que el 2030 el 80 % dels edificis siguin “verds”, amb una infraestructura que conservi millor el fred i alhora utilitzi menys energia. A Bangladesh, un dels països amb més risc de quedar inundat per l’augment del nivell de l’aigua, ja estan creant estratègies d’adaptació per deixar fluir, i no simplement contenir, part d’aquest increment que estan segurs que patiran. (…)

La podéis leer entera aquí.